Quan et poses a l’aparador, sigui per la causa que sigui, saps que t’exposes a rebre critiques i opinions de tota mena. No obstant això, en algun cas, observes com, fora del que és propi, s’aixeca una polseguera imprevista. És el que ha passat arran de la publicació de la meva darrere novel·la “Després de la tempesta, Pink Floyd” on, més enllà de les crítiques a l’obra —afortunadament la majoria molt positives— la polèmica s’ha mogut entorn de l’edició, distribució i venda del llibre.

Per entendre el què dic, transcric el comentari fet per en Santi Palos al Faceboock d’en Canti Casanovas (cocomisari de l’exposició “El moviment underground i la contracultura” que es va poder veure al Palau Robert de Barcelona, i una de les màximes autoritats en aquesta matèria, a qui vam tenir l’oportunitat d’escoltar en la presentació del meu llibre a l’Anònims) en el que textualment deia: “Fa uns dies vaig veure que havia sortit una novel·la amb Pink Floyd al títol. Vaig descobrir així en Ramon Font i el seu blog. Sembla un home interessant, en els seus diferents camps d'activitat. Pel que he tafanejat, és un home amb una intel·ligència i una capacitat de treball de les que fan enveja, i una línia de pensament amb la que hi connecto —agraït pels elogis, tot i que, malgrat el que pugui semblar, a en Santi Palos no el conec—. Podia comprar-me la seva novel·la, vaig pensar, perquè pot estar bé, una història amb el rerefons de la contracultura, i a més l'autor és de Granollers (...), una ciutat amb gran bagatge contracultural. Però, ai las!, només es pot comprar a Amazon" —avui ja no és així i es pot comprar a diverses llibreries—. Quina sensació d'incoherència, quina decepció. Una reflexió sobre la contracultura que només pots llegir donant beneficis a Jeff Bezos —a propòsit d’això, i en opinió meva, hi ha gaire diferència que els beneficis vagin a en Bezos o a la família Lara, per posar un exemple?—. Molt incoherent, oi? O potser no, potser la contracultura ja fou proto-amazon”.

I a les xarxes aquest debat encara segueix, amb intervenció d’autors i llibreters —curiosament la veu dels editors i els distribuïdors no s’ha sentit, però si hi pensem un xic, ens adonarem de per què—, i és un debat ben viu i encès.

En la meva opinió el món del llibre està canviant molt, no pel que fa al llibre en si mateix, sinó pel que fa a l'edició, distribució i venda. No sé com evolucionarà el futur de la qüestió, però estic segur que d'aquí a uns anys tot serà molt diferent. Mentrestant, com passa sempre en època de canvis, alguns ho entendran i d'altres no, perquè editar, distribuir i vendre llibres —sobretot en català— s’ha convertit en una tasca cada cop més feixuga pels autors no consagrats i/o mediàtics. Obvio referir-me a les causes, perquè són ben conegudes per tots els creadors, però el fet que el món editorial a casa nostra hagi quedat reduït a quatre grans grups que ho controlen tot —llevat, és cert, d’algunes petites excepcions en forma d’editorials independents, que fan una tasca molt lloable i que aguanten fins on poden—inclòs el fet de decidir el que s’ha de vendre a les llibreries o a quins autors s’han de donar els grans premis (per tal d’estalviar-se recursos en promoció i publicitat), encara que molts s’hagin hagut de valdre de negres literaris —personalment en conec uns quants d’aquests professionals, cada dia més sol·licitats— per escriure el “seu” llibre.

Per això, agradi o no, Amazon —que no oblidem que va néixer com una gran botiga de llibres, malgrat el que ha acabat sent— està tenint l’èxit que té en el món literari perquè el que ofereix és llibertat als creadors, als qui ha dotat d’una plataforma per auto editar i vendre, que pot revolucionar tots els mètodes tradicionals (d'edició i distribució) coneguts fins avui. Al respecte deia un altre escriptor (coneixedor també del món de la distribució), en Manel Aljama que “abans que Amazon, ja existien altres plataformes d'autopublicació com Lulu o Bubok. El que té Amazon i no té ni Bubok ni Lulu, és la distribució, la capacitat d'imprimir el llibre i portar-lo al lector. I ho fa millor que els distribuïdors i les editorials tradicionals. He treballat durant anys en distribució i no he conegut mai res tan absurd com produir productes que al cap de poc siguin destruïts. Cal canviar, doncs. De la mà d'Amazon o del que sigui, però cal fer-ho i ràpid”. Aquesta darrera reflexió és causada pel fet que Amazon imprimeix segons comanda, encara que sigui d’un sol llibre, mentre que les editorials, fins i tot les petites, solen fer tiratges mínims de 500 exemplars, malgrat que, com deia fa poc en Ramon Gasch en un article publicat en aquestes mateixes planes (les de EL 9 NOU), el 86% dels que arribaran a les llibreries només vendran un màxim de 50 exemplars (aquesta xifra a Amazon, per poc que et moguis la superes, amb escreix, en pocs dies), la qual cosa evita l’acumulació d’estocs que no es venen i que, passat un temps, s’han de destruir. Ni que sigui, doncs, per una simple qüestió d’ecologia i de conservació de la natura (el paper surt dels arbres) Amazon, en això, ja és un avenç.

Amb tota aquesta polèmica, molts llibreters “tradicionals” s’han sentit interpel·lats. Tanmateix, particularment, el que plantejo no és tant una qüestió de vendes, sinó de publicar. I lamentablement, avui en dia, tal com està el món editorial català, això, per la majoria d'autors, amb total independència de la seva qualitat, és una tasca gairebé impossible. Com deia l’escriptora Griselda Martin Calpena, que també ha participat en el debat, "després de passar per agents literaris, per diferents editorials, de veure que el teu llibre té bones ressenyes, però que no es mouen i, per tant, no es ven, arribes a la conclusió de continuar escrivint perquè és la teva vida, però si vols fer-ho amb tranquil·litat, només ho pots fer publicant a Amazon i qui vulgui que el compri. Almenys el tens a un lloc per temps indefinit (no com a les llibreries, on tenen una caducitat de poques setmanes) i tu pots fer el que et roti. Ja ens agradaria tenir un agent o un editor que camini amb tu, però si no ets polític, tertúlia o youtuber passen de tot."

I aquí és on jo, endemés, afegeixo que un programa d'autoedició com el que té Amazon i que és totalment gratuït, no deu ser pas gens difícil d'implementar. Per què, doncs, per exemple, no hi ha cap empresa catalana que ho faci i així no hauríem de dependre d'Amazon? Per què el món editorial català s'ha convertit en un gueto tancat? Quins interessos hi ha darrere de tot això? Potser aquest és el tipus de preguntes que ens hauríem de fer, abans d’afirmar, com deia un llibreter que “per les petites llibreries Amazon és com el dimoni”. No té per què ser-ho. A les petites llibreries, també es poden vendre els llibres editats a Amazon. Només cal que els llibreters “tradicionals” canviïn la seva manera de pensar, que algú se’n preocupi, comprovi qualitats i contacti amb l’autor. Tindrà tots els llibres que vulgui, els podrà vendre més barats (amb la qual cosa el lector-consumidor sortirà beneficiat) i amb marges de benefici superiors. El problema dels llibreters només és saber que el seu món està canviant i que s’han d’adaptar, ans al contrari, acabaran sent víctimes com ho han estat els autors i moltes petites editorials. Deixar-ho tot en mans de les quatre grans i dels distribuïdors, en la meva opinió, és pa per avui i gana per demà.

Ramon Font Terrades

www.ramonfont.cat

(Publicat a eL 9 NOU del 22-07-2022)